Capítols 1 i 2

En aquesta entrada vaig a comentar els capitol 1 i 2 del llibre " Les TIC a l'Educació Infantil" de Jordi Cases i M. Roser Torrescana.
En el primer capítol el llibre parla de les TIC a l’escola, comença dient que la revolució digital està modificant de manera important nostra societat, actualment els nens quan arriben a l’escola ja formen part d’aquest món digital i l’utilitzen de forma activa. L’escola per contra encara ha de fer molts canvis importants en aquest aspecte, com: canvis en l’estructura física de l’escola (aules d’ordinadors...), en politiques educatives (potenciant l’ús de les TIC...), canvis en l’àmbit administratiu, en les metodologies de treball i en el vocabulari educatiu.
A partir de les noves possibilitats que ens ofereixen les TIC s’han de revisar les seqüències d’ensenyament – aprenentatge, per tal de que aquestes siguen significatives per als nens. Joan Majó diu: “l’escola ha de donar noves respostes a aquest entorn canviant i a l’hora ha de fer servir el seu esperit crític per valorar-ne l’impacte i les repercussions que té.
El segon capítol del llibre parla de les Aportacions de les TIC a l’educació infantil,veient de quina forma les TIC estan presents a l’escola.
En primer lloc ens parla de les TIC en el desenvolupament de l’Infant.
Les persones són els estímuls més importants durant els primers anys de vida, les primeres persones que tenen més influencia són els pares i la família més propera i després l’escola amb els seus membres. L’aprenentatge en interacció amb altres persones és el que ens dona la possibilitat d’avançar en el desenvolupament, aleshores l’aprenentatge en l’ús de les TIC es pot fer en interacció amb persones que li donen suport donant-li la possibilitat d’un desenvolupament psicològic òptim.
Desenvolupament i aprenentatge són dos conceptes que estan molt lligats, i hi ha alguns aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora d’utilitzar les TIC a les aules: quan l’alumne s’inicia en les TIC necessita un adult que l’ajude fins que l’alumne vage adquirint autonomia; és molt important poder potenciar l’ús cooperatiu i col•laboratiu que ens aporten les TIC; inicialment les TIC es poden utilitzar com a un espai de comunicació audiovisual, però a mesura que l’alumne va millorant el domini motriu pot interaccionar i participar de manera més activa; les TIC han d’estar integrades a l’entorn escolar de l’infant tal i com estan integrades a la societat; aquelles TIC que impliquen l’ús de la imatge i del so ajuden a desenvolupar els continguts de manera més sistemàtica, facilitant la comprensió d’alguns conceptes i suposant una implicació més activa per part dels alumnes; les TIC poden ser utilitzades per a motivar la comunicació entre mestre i alumnes i per a reforçar els diferents llenguatges-
A continuació el llibre parla de les TIC en el PCC.
Les TIC són un recurs am el que es poden treballar les tres àrees curriculars de l’etapa: Descoberta d’un mateix: coneixement del cos (amb puzzles fets amb l’ordinador), control del propi cos, del to de la postura, per adequar-los a les diferents situacions (utilitzar correctament el ratolí), treball de les capacitats cognitives (potenciar l’atenció), tenir cura d’un mateix pel que fa a la higiene (tenint les mans netes per a tocar l’ordinador), iniciativa per a aprendre habilitats noves relacionades amb l’ordinador... Descoberta de l’entorn natural i social: orientació i exploració dels espais de l’escola (identificar la sala d’ordinadors), adaptació i respecte progressiu de les normes hi hàbits de convivència (normes d’utilització del maquinari, tenir cura del material...), relació i interacció amb les persones del seu entorn (compartir treballs...), actituds i estratègies de col•laboració ,interacció i relació (saber esperar el torn...)... Intercomunicació i llenguatge. El llenguatge verbal (oral i escrit). Utilitzar programes de tractament de textos per complementar l’aprenentatge de la lectoescriptura, descriure imatges i personatges, comprendre i produir situacions, imatges... de manera seqüenciada en el temps, iniciar-se en la lectura i escriptura de paraules i/o petites frases... Llenguatge matemàtic: utilitzar els quantificadors bàsics, representar gràfics, representar l’espai...Llenguatge musical: amb programes musicals reforçar l’educació de l’oïda. Llenguatge plàstic: utilitzant programes de disseeny gràfic.
Més endavant el capítol parla de les TIC i el paper del mestre.
Els mestres hauran d’ajudar els alumnes a “aprendre a aprendre” de forma autònoma i promoure el seu desenvolupament cognitiu i personal mitjançant activitats centrades en els alumnes, exigint-los un processament actiu interdisciplinari de la informació per tal de que construisquen el seu propi coneixement i no se limiten a realitzar una simple recepció passiva de la informació.
En l’àmbit curricular s’estan establint unes noves competències: aconseguir un domini bàsic dels instruments que permeten treballar amb l’ordinador, adonar-se de la diversitat de tasques que es poden fer amb les noves tecnologies, comprendre que els mitjans tecnològics faciliten la recerca d’informació, prendre consciencia de que amb l’ordinador ens podem comunicar amb altres persones. El mestre ha d’utilitzar tots el recursos útil per a que els nens assolisquen aquests objectius, ha de tenir una certa formació i domini de les TIC, ha d’integrar les TIC en l’aula per a que aquestes siguen útils. Ha tenir en compte que els nens que actualment entren a l’escola ja estan molt familiaritzats amb les noves tecnologies ( només coneixen la TV a color, viuen en ordinadors...). Les relacions mestre – alumne i mestre – pares es poden veure afavorides amb les noves tecnologies, ja que ens podem comunicar d’una forma més directa utilitzant la web per exemple.
Per últim aquest capítol fa referència al treball en equip a l’hora d’utilitzar les TIC. Ha de haver-hi un suport entre els mestres ja pot ser tècnic o didàctic. Aquest equip ha de consensuar aspectes com: quan i con introduir les tecnologies a la etapa, quin treball es pot fer a l’aula d’ordinadors i com s’avaluarà aquest treball.